Coincidint amb la celebració de la Tercera Setmana de la Custòdia, el Bosc Gran de Can Catà obria el passat diumenge les seves portes amb un guia d’excepció, Leopoldo Gil Nebot, propietari de la finca que, gràcies a un conveni amb l’Ajuntament de Cerdanyola i el Consorci del Parc de Collserola, permet dos diumenges al mes que els ciutadans gaudeixin d’aquesta joia natural.
Arbres centenaris i una fauna molt variada, entre la qual cal destacar la colònia més important d’Europa de mallerengues, conformen un bosc d’una gran riquesa paisatgística.
L’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, acompanyat del director del Consorci del Parc de Collserola, Marià Martí, el propietari del Bosc Gran de Can Catà, Leopoldo Gil, i la responsable jurídica de la Xarxa Custòdia del Territori, Marta Capdevila, feien una visita diumenge a aquest espai natural.
Morral valorava molt positivament, durant la passejada, aquesta oportunitat única de gaudir d’un bosc que, fins ara, era tancat. El conveni es va establir fa dos anys i, des d’aleshores, moltes són les persones que no s’han volgut perdre el primer i tercer diumenge de mes aquest espai d’una gran bellesa natural.
Patrimoni natural
El Bosc Gran és un terreny muntanyós, d’una superfície de 70 hectàrees, que fins el segle XIX es va dedicar majoritàriament al conreu de vinyes, un conreu que va desaparèixer amb la plaga de la fil·loxera. El bosc està declarat, actualment, Refugi de Caça per la Generalitat de Catalunya amb l’objecte de conservació de la fauna. El Museu de Zoologia de Barcelona té cura i control de les colònies d’esquirols i, a més, segons indica el seu propietari, actualment compta amb la colònia de mallerugues més gran de tota Europa.
Leopoldo Gil explica com el seu pare va invertir molts esforços per mantenir i conservar aquest espai en el qual s’havien celebrat molts casaments i dinars populars. Per a Gil Nebot és un orgull i una satisfacció poder tornar a obrir aquest bosc al gaudi de la ciutadania.
De la seva banda, el director-gerent del Consorci del Parc de Collserola, Marià Martí, destaca la bona disposició i col·laboració que sempre demostra la propietat del Bosc Gran de Can Catà. Segons Martí, el conveni establert per fer dues jornades de portes obertes al mes posa un llaç d’or a la bona relació existent entre el Consorci i Leopoldo Gil.
Integrants de la Xarxa de la Custòdia del Territori
L’acord ha estat possible gràcies a la integració de la propietat a la Xarxa de Custòdia del Territori; una organització que impulsa el desenvolupament i la pràctica de la custòdia del territori a Catalunya, treballant en la conservació dels valors naturals i culturals. Hi ha més de 140 membres, la majoria entitats i administracions, a més d'altres privats, entre ells el propietari del Bosc Gran de Can Catà.
Marta Capdevila, integrant de la xarxa, assegura que aquest conveni hauria de ser un exemple a seguir per altres propietaris i, fins i tot administracions, que gestionen espais d’una gran riquesa que hauríem de gaudir tots.
Durant la passejada del passat diumenge, també es van poder visitar les dues fonts que es troben al bosc, l’anomenada font vella i la més important, anomenada la font nova, creada per Leopoldo Gil i Llopart.
Font: Cerdanyola.info i Marta Capdevila, xct*
Arbres centenaris i una fauna molt variada, entre la qual cal destacar la colònia més important d’Europa de mallerengues, conformen un bosc d’una gran riquesa paisatgística.
L’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, acompanyat del director del Consorci del Parc de Collserola, Marià Martí, el propietari del Bosc Gran de Can Catà, Leopoldo Gil, i la responsable jurídica de la Xarxa Custòdia del Territori, Marta Capdevila, feien una visita diumenge a aquest espai natural.
Morral valorava molt positivament, durant la passejada, aquesta oportunitat única de gaudir d’un bosc que, fins ara, era tancat. El conveni es va establir fa dos anys i, des d’aleshores, moltes són les persones que no s’han volgut perdre el primer i tercer diumenge de mes aquest espai d’una gran bellesa natural.
Patrimoni natural
El Bosc Gran és un terreny muntanyós, d’una superfície de 70 hectàrees, que fins el segle XIX es va dedicar majoritàriament al conreu de vinyes, un conreu que va desaparèixer amb la plaga de la fil·loxera. El bosc està declarat, actualment, Refugi de Caça per la Generalitat de Catalunya amb l’objecte de conservació de la fauna. El Museu de Zoologia de Barcelona té cura i control de les colònies d’esquirols i, a més, segons indica el seu propietari, actualment compta amb la colònia de mallerugues més gran de tota Europa.
Leopoldo Gil explica com el seu pare va invertir molts esforços per mantenir i conservar aquest espai en el qual s’havien celebrat molts casaments i dinars populars. Per a Gil Nebot és un orgull i una satisfacció poder tornar a obrir aquest bosc al gaudi de la ciutadania.
De la seva banda, el director-gerent del Consorci del Parc de Collserola, Marià Martí, destaca la bona disposició i col·laboració que sempre demostra la propietat del Bosc Gran de Can Catà. Segons Martí, el conveni establert per fer dues jornades de portes obertes al mes posa un llaç d’or a la bona relació existent entre el Consorci i Leopoldo Gil.
Integrants de la Xarxa de la Custòdia del Territori
L’acord ha estat possible gràcies a la integració de la propietat a la Xarxa de Custòdia del Territori; una organització que impulsa el desenvolupament i la pràctica de la custòdia del territori a Catalunya, treballant en la conservació dels valors naturals i culturals. Hi ha més de 140 membres, la majoria entitats i administracions, a més d'altres privats, entre ells el propietari del Bosc Gran de Can Catà.
Marta Capdevila, integrant de la xarxa, assegura que aquest conveni hauria de ser un exemple a seguir per altres propietaris i, fins i tot administracions, que gestionen espais d’una gran riquesa que hauríem de gaudir tots.
Durant la passejada del passat diumenge, també es van poder visitar les dues fonts que es troben al bosc, l’anomenada font vella i la més important, anomenada la font nova, creada per Leopoldo Gil i Llopart.
Font: Cerdanyola.info i Marta Capdevila, xct*
1 comentari:
zelo intiresno, hvala
Publica un comentari a l'entrada