25.10.08


Des de la Catalunya Nord també han volgut ser presents a la 3a Setmana i+ de la Custòdia i ho han fet mostrant-nos un racó ben especial, la Reserva Natural del Bosc de la Maçana, situada a la vessant nord de la serra de l’Albera.

Amb les interessants explicacions d’en Jean André Magdalou, tècnic responsable de la reserva des de fa més de 10 anys, ens vam endinsar a aquest bosc acollidor i amb una biodiversitat exuberant.

Si bé la participació a l'acte no va ser massiva, l’amabilitat i familiaritat amb que en Jean André ens va rebre i la traducció simultània durant tota l’estona (erem 3 assistents de parla francesa i 3 de parla catalana) va fer que el grup de seguida es sentis com a casa. Això sí, acompanyats d’una tramuntana gèlida!

La reserva, propietat del municipi d’Argelers, conté una fageda atípica (a una alçada de 600 metres) gràcies a una pluja anual de 1.200 ml. i una proximitat marítima que atorguen a aquest espai un microclima especial. A més, té la funció de servir de “laboratori natural” on s’estudien els processo de vida i de mort del bosc, i esdevé una zona de referència per els estudis forestals, analitzant les posibilitats i els beneficis de fer una gestió forestal sostenible. Amb més de 100 anys sense explotació d’aquest bosc s’hi poden trobar exemplars realment vells i bells!

Donem la benvinguda a la Catalunya Nord a la Setmana i+ de la Custòdia i l’animem a presentar-nos altres interessants iniciatives de custòdia en la propera edició!!

Sandra Carrera, xct*

24.10.08

La "Setmana" i Turó Solidari

Turó Solidari estrena bloc durant la 3a Setmana i+ de la custòdia del Territori i hi podeu veure els actes que van organitzar.

http://blog.iespana.es/turosolidari

22.10.08

Els Tolls de Sant Antoni, xerrada-audiovisual


El passat 26 de Setembre i dintre dels actes de la 3a Setmana i+ de Custòdia del Territori, es va celebrar a la Biblioteca municipal de Roquetes una xerrada audiovisual sobre els Tolls de Sant Antoni, organitzada per Graëllsia, Grup d’Estudis i Comunicació Ambiental, entitat de Custòdia del Territori de les Terres de l’Ebre.

Davant d’una vintena de persones la presidenta de l’entitat Vicky Carles, va fer una xerrada audiovisual desenvolupada en dos parts. Durant la primera, es va fer una presentació sobre el que representa la custòdia del territori, inicis, filosofia i la seva realitat actual arreu de Catalunya. Es va parlar de la tasca dels usuaris i/o propietaris dels espais naturals envers la seva conservació, i del paper de les entitats de custòdia, com a intermediàries i creadores de consciència ambiental entre la resta d’agents implicats en els processos de custòdia.

La segona part va versar sobre la importància natural i social dels Tolls de Sant Antoni i la necessitat de la seva recuperació i conservació.

Els Tolls de Sant Antoni, única surgència de l’ aqüífer de l’extensa plana de la Galera, situada a només 23 m snm en el mateix llit del barranc de Sant Antoni, manté un cabal permanent de quasi dos quilòmetres de llargada, catalogat al document IMPRESS com a riu mediterrani de cabal variable.
La seva importància biològica radica en haver -se convertit en un reservori d’espècies vegetals ja que funciona com a connector entre els Ports el riu Ebre i el seu Delta, i actua com a important banc de llavors. En quant a la fauna cal destacar l’enorme quantitat d’amfibis que utilitzen les basses per a la seva funció reproductora així com la seva importància com a lloc de nidificació d’aus migratòries. La zona es troba amenaçada per forts impactes i entre les problemàtiques detectades destaquen: la proliferació d’espècies invasores i la disminució de la vegetació autòctona com els baladres, l’acumulació d’escombraries, les accions agressives contra les aus protegides i la destrucció d’ habitats.


També es van recordar els usos que durant anys els habitants de Roquetes donaven als Tolls, ja que des del la Baixa Edat Mitjana, la zona va acollir un grup d’eremites que portaren a la construcció d’una capella que encara conserva les seves restes. Fou en aquest moment quan les persones grans que hi havia en la sala van esposar els seus records i les seves vivències de joventut als Tolls.

Al final de l’exposició es van explicar els treballs duts a terme fins ara, els nous projectes de recuperació presentats recentment a la subvenció de l’ACA amb el suport de la Mancomunitat de municipis de Tortosa y Roquetes i l’inici d’acords de custòdia fluvial amb alguns dels propietaris propers a la llera.

Vicky Carles, Graëllsia

Jornada “La gestió del paisatge a les Gavarres. Passat, present i futur”.


Divendres 3 d’octubre, en el marc de la 3ª Setmana de Custòdia del Territori, es va celebrar a la Bisbal d’Empordà la jornada “La gestió del paisatge a les Gavarres. Passat, present i futur”.

L’objectiu de la jornada era, partint de la descripció del paisatge més recent, analitzar-lo des de diferents òptiques per debatre els riscos que l’afecten, els reptes de gestió que es plantegen i, en darrer lloc, de quines eines es disposa per actuar-hi.

Així, Luís Outeiro i Àlex de Miguel, geògrafs (UB) van exposar l’estudi que estan realitzant “Anàlisi dels canvis d'usos del sòl al massís de les Gavarres: 1956-2002”; David Meya, enginyer de forests del Baix Empordà (DMAiH) va centrar la seva exposició en “La planificació i gestió forestal a les Gavarres”; Edgar Nebot, enginyers de forests (GRAF/Bombers de la Generalitat) va parlar sobre “El Pla de Prevenció d’Incendis de les Gavarres” i Josep Gordi, professor de geografia (UdG) sobre les “Eines per a la gestió del paisatge”.
A la tarda es va fer una sortida de camp acompanyats d’Oriol Granyer (CG) i Josep Gordi (UdG). Primer, es van visitar una carbonera i una rajoleria com a exemples d’usos pretèrits que havien consumit molta biomassa, i per tant, influit en el paisatge gavarrenc. Després, es va enfilar la Serra de Cals per mostrar les actuacions de prevenció d’incendis que s’hi han executat i on es va poder discutir sobre el terreny diferents aspectes tractats al seminari.

La jornada ha estat fruit de la col·laboració entre el Consorci de les Gavarres i la Departament de Geografia, Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona i hi van participar una trentena d’assistents d’àmbits molt diversos –universitats, tècnics d’administracions, polítics,..-.

Oriol Granyer, Consorci de la Gavarres.

Visita guiada del Consorci de les Gavarres a Can Vilallonga de Cassà de la Selva


Divendres 26 de setembre, en el marc de la 3a Setmana de Custòdia del Territori, el Consorci de les Gavarres va organitzar una visita guiada a la Finca de Can Vilallonga, de Cassà de la Selva.

Can Vilallonga és una finca pública, propietat de l’INCASOL, cedida al Consorci de les Gavarres, que és qui en té l’úsdefruit. La desena de participants en l’acte, guiats per Oriol Granyer, tècnic del Consorci de les Gavarres, van tenir l’oportunitat de descobrir els valor patrimonials, naturals i silvícoles d’aquesta finca, que té una extensió d’unes 240 Ha de les quals 14 Ha son prats i conreus i la resta pinedes i suredes.

En el transcurs de la visita es van poder veure i discutir les tasques de gestió que s’hi duen a terme: la regeneració de les suredes, les aclarides de les pinedes, les activitats de recerca i educació ambiental i el potencial del mas com a futur equipament d’ús públic per a una entitat com el Consorci de les Gavarres. La visita es va cloure amb una demostració de pela del suro, a càrrec de Jaume Abel, guarda i treballador forestal de la finca, que va demostrar com aquesta activitat tradicional i d’interès etnològic encara és ben viva a les Gavarres i a Can Vilallonga.


Oriol Granyer, Consorci de la Gavarres.

Tot observant ocells


Durant la sortida, els 12 participants vàrem poder veure molt bé dos blauets a l'estany de Clarà. Normalment des del GEPEC-EdC facilitem els prismàtics a tots els participants i, curiosament, malgrat que els participants venien d'orígens molt diferents, excepte dos, la resta venien ben equipats. Vàrem observar força ocells dels que destacaria una fredaluga descoberta per un dels participants, però també vam veure tèrrits, ànecs cullerots, xatracs becllargs, fotges, polles d'aigua... vaja, un matí agradable.

Ramon Ferré, GEPEC-EdC.

21.10.08

Caminada guiada per la riera de Rajadell: una zona en custòdia




Vam ser una quinzena de persones, vam comptar amb la col·laboració de l'associació Meandre, i vam poder visitar la roureda que està creixent a la finca de Cal Cuques, dins el projecte Roure, com a projecte de custòdia en col·laboració amb l’àrea Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya. També vam poder apreciar els espais que aviat quedaran alterats per la construcció de la nova C-37 de Sant Salvador de Guardiola a Manresa.

Ajuntament de Manresa

Custòdia a Viladordis: La Sèquia, el regadiu i l’alzinar de les Marcetes


L’endemà de la inauguració a Manresa, vam ser una desena de persones les que vam anar a aquesta excursió. Vam comptar amb la presència del Cap dels Sequiaires (el Sr. Ignasi Flotats), que són els treballadors de la Junta de la Sèquia que fan el manteniment i la vigilància de la Sèquia de Manresa, i ens va explicar com funcionava abans i com funciona actualment aquesta. Vam arribar fins a l'alzinar de les Marcetes, l'espai en custòdia i en procés de regeneració, i vam tornar pel que serà l'itinerari del Camí de Sant Jaume al seu pas per Manresa.


Ajuntament de Manresa

Els carboners, un ofici del bosc



El proppassat dia 27 de setembre de 2008, els municipis de l’Ametlla del Vallès, la Garriga i Figaró es van trobar en un acte a les Planes-vinyes, a tocar del Santuari de Puiggraciós. L’acte va girar entorn a la vida al bosc i els seus oficis més singulars, un d’ells, el carboneig.

A les 8 del matí, dels 3 municipis, van sortir caminades guiades que van transcórrer pels espais on s’havia realitzat de manera continuada durant segles l’activitat carbonera.

A les 10 del matí, les 3 columnes de caminants es van trobar a Planes-vinyes i es va procedir a realitzar un esmorzar a càrrec del cuiner Pep Salsetes. El menú va incloure plats típics de la cuina de subsistència que es practicava al bosc.

A les 11:30, el doctor Josep Maria Panareda, historiador especialitzant en aquesta temàtica, va impartir una xerrada titulada: l’home i el bosc. Un cop finalitzada la lliçó magistral del Dr. Panareda, es va procedir a realitzar un homenatge als carboners vius dels 3 municipis. Durant l’acte se’ls va fer entrega d’un record commemoratiu.

A continuació, es va procedir a realitzar una exhibició de valls tradicionals amb un grup de folk de les contrades.


Finalment, a les 2 del migdia es va realitzar un dinar amb plats típics de la cuina dels carboners –escudella escatxarrutada- . Al dinar hi van assistir 200 persones i al llarg de tot el dia, es calcula que es van superar els 300 assistents.

En paral·lel, durant tot el matí, els carboners de Cànoves, van realitzar una pila demostrativa de carbonet acompanyada d’estris de l’ofici.

Jordi Puig i Roca, Ajuntament de l’Ametlla del Vallès.

15.10.08

La protecció i estudi del riu Fluvià al Pla de l’Estany


La jornada, organitzada per l’Associació de veïns de Vilert i Centenys amb col·laboració de Limnos, pretenia presentar al públic un estudi fet per la cooperativa la COPA com encàrrec de l’Associació de Veïns de Vilert i Centenys, la qual va obtenir finançament mitjançant la convocatòria d’ajuts de l’Obra Social Caixa Catalunya. Tres entitats de la zona van assistir a l’acte: Naturalistes de Girona-COPA (àmbit província de Girona), Limnos (àmbit comarcal Pla de l’estany) i Associació de Veïns de Vilert i Centenys (àmbit municipal Esponellà).

L’estudi realitzat contempla diferents paràmetres del medi natural del riu Fluvià i el seu entorn més immediat, en un tram de 8 km (10% del seu recorregut total). Fent referència als valors naturals, valors paisatgístics i valors geològics, Albert Albertí de la COPA va exposar la diversitat i qualitat d’aquests en un espai curiós i de gran valor, essent un territori lliure de gran infrastructures viàries i constructives, en general. Es troba dins una matriu agrícola forestal, on l’ocupació humana es presenta aïllada en l’espai. De tots els valors anomenats, podem destacar un bosc de ribera de molt bona qualitat, presència de llúdriga, turó i rat penat de ferradura, entre altres, i trams de riu amb molt bona qualitat d’aigua. La sessió es va acabar plantejant diferents impactes de la zona, els quals requereixen mesures correctores: minicentrals i rescloses, plantacions de planifolis, flora i fauna exòtica, sobreexplotació de cabal en algun punt i impactes associats a l’extracció d’àrids. L’estudi presenta 13 propostes de millora o accions de custòdia, les quals es pretenen anar desenvolupant a través de propers projectes. Per exemple: creació d’un centre d’interpretació del riu Fluvià, promoció de turisme actiu al riu, foment de mesures agroambientals i ramaderia ecològica, consorci per a la protecció del riu Fluvià,...

Emma Soy i Massoni, xct*

Imatges de la finca el Racó del Pi

Després de veure la crònica enviada per l’equip coordinador de l’Ecomuseu Vernissa Viu, m’he permès el luxe d’il·lustrar-la amb imatges.

La primera imatge és la visualització del suculent esmorzar del que vam gaudir just a l’arribada a la finca el Racó del Pi gestionada per Nerolí i amb acord de custòdia a tres bandes (propietària + Ecomuseu Vernissa Viu com a “finançador” i coordinador). Aquest esmorzar el vam fer a la part baixa de la finca, just davant de la casa, on hi ha tarongers i dues classes de mandariners que no sabria nombrar, abandonats i que estan pendents d’arranjar-ne el terreny per poder plantar-los de nou. La imatge de sota és la vista a la finca des de la seva part més alta, des dels bancals superiors on hi ha d’anar la producció de secà i que el grup de voluntaris va començar a netejar i arreglar tot respectant l’orografia original (la imatge està tirada des del mateix bancal que la vertical de la dreta). A la fotografia superior que hi ha a la part dreta veiem el camí que va de la casa a tots els bancals de diferents nivells que hi ha a les dues bandes amb dos integrants de l’associació Nerolí a primera fila observant la plantació. I finalment, la imatge vertical de l’esquerra, mostra un bancal ja arreglat de la part baixa, que serà de regadiu.

A la Vall de Vernissa s’està fent feina però, a part, la il·lusió que hi posen (i que és molt palpable) fa que generin moltes idees noves i funcionals... començant per crear un museu a l’aire lliure, continuant per l’acurada administració de les subvencions i acabant la coordinació del voluntariat.

Gràcies per l’acollida, endavant amb la custòdia, bones collites... i que nosaltres puguem tastar-les!

Núria Vila, xct*



14.10.08

Jornades de divulgació del patrimoni natural, històric i cultural de la Serra de Bellmunt, organitzades pel Grup de Recerca Aladrell


Divendres 3 d’octubre

El dia 3 d’octubre es va comptar amb Jordi Sargatal, president de la Fundació Territori i Paisatge, per inaugurar les jornades. En la seva xerrada explicà davant unes 70 persones com es pot convertir el paisatge en un element de creixement sostenible del territori, establint complicitats amb entitats i l’administració, i utilitzant algunes eines de custòdia.

Seguidament es presentà la web “Descoberta de la Serra de Bellmunt i Almenara” com a punt d’informació i divulgació del patrimoni que hi ha a en aquest espai natural, com ara: la geologia, la flora i vegetació, l’avifauna, història, arquitectura popular,...

Dissabte 4 d’octubre

El dia 4 al matí s’obrí la jornada amb la presència de diversos alcaldes de pobles que comparteixen la Serra de Bellmunt i Almenara i el President del Consell Comarcal de la Noguera, aquest acte de 20 minuts evidencià que l’acte organitzat era d’abast territorial.

A les 9:30 s’obrí pas als actes centrals de les jornades, 3 ponències de 40 minuts ens descobriren magistralment el patrimoni natural. Els ponents foren Andreu Serés (Geologia, relleus i sòls), Antoni Mayoral (Flora i vegetació de la Serra de Bellmunt i Almenara) i Joan Estrada (La importància ornitològica de la Serra de Bellmunt i Almenara en el context català).

Desprès d’un esmorzar ofert per la gent de Castellserà, el matí va continuar amb tres ponències de descoberta del patrimoni històric: Fent història a cop de martell a càrrec del Sr. Xavier Bermúdez, “Allò que van fer els moros” o la influència dels musulmans en la nostra cultura, a càrrec de la Sra. Marta Monjo i “La Serra d’Almenara a les acaballes de la reconquesta i plenitud medieval”, a càrrec del Sr. Prim Bertran i Roigé.

Finalment en Jaume Mateu Giral realitzà la ponència que tancà el matí “Els canals d’Urgell, transformació d’un territori”, fent un repàs a la història de la seva construcció i el profund canvi paisatgístic i social que significà per tot el territori.

Les xerrades fetes en base a un treball de recerca i investigació ratllaren a gran alçada, tant per la seva conducció com pel seu contingut, i foren molt aplaudides pels assistents. Al llarg del matí va passar força gent, fluctuant entre un mínim de 60 i un màxim de 85 persones.

Desprès del dinar que compartirem una seixantena de persones, començaren, a les 4 de la tarda, cadascuna de les 3 sessions paral·leles per tal de recollir percepcions, intercanviar experiències i valorar propostes de divulgació i conservació. Les tres sessions foren força dinàmiques i participatives, 20 assistents hi havia a la del Canal d’Urgell, 35 a la de Medi Natural i 30 a la de l’àmbit històric.

En la sessió de Medi Natural la gran i variada participació va enriquir el debat i la diversitat de propostes. Destaquem l’interès que despertà la intervenció i les propostes de custòdia que es proposaren per part d’en Jordi Pietx, participant a aquesta taula de treball.

Per tal de conduir la Sessió de Medi Natural es comptà amb el Sr. Josep Germain de la ICHN i per la dels Canals d’Urgell es comptà amb la Sr. Maribel Pedrol directora dels Espais Culturals dels Canals d’Urgell, la d’història fou conduïda per gent del mateix Grup de Recerca Aladrell.

La jornada fou clausurada per la Sra. Núria Buenaventura, directora general de Medi Natural. Les seves paraules de recolzament al Grup de Recerca Aladrell i a l’organització de les jornades foren acompanyades per una invitació a establir complicitats per tal d’avançar en la divulgació i conservació de la Serra de Bellmunt i Almenara.

Diumenge 5 d’octubre

Diumenge ens poguérem aixecar una mica més tard, a les 11:00 començava la jornada dedicada a l’Arquitectura Popular amb la benvinguda feta per la Sra. Maria Rosa Mora, presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell, la qual manifesta la necessitat de conservar aquest patrimoni i la possibilitat de realitzar alguna sortida organitzada des del Consell Comarcal per tal de poder conèixer aquest patrimoni.

A continuació Vicent Loscos va realitzar la xerrada “Utilització de la pedra, origen i evolució a casa nostra" on posa de manifest la presència i gran riquesa existent sobre aquest patrimoni a les nostres contrades.

Seguidament es realitzar la taula rodona i debat “Divulgació i conservació de l’arquitectura popular” amb la participació de la Sra. Assumpció Vilaseca, dels Amics de l’Arquitectura Popular, gent de la “Fundació el Solà” de la Fatarella, la Sra. Maria Garganté, Històriadora d’art, Joan Ramon González Cap del Servei d’Arqueologia de l’Institut d'Estudis Ilerdencs, en Fèlix Martín, Mestre Picapedrer de la Floresta i en Jordi Parpal, representant del DMAH.

Fou una taula molt interessant, on es presentaren l’estat en què es troben les construccions de pedra, experiències de divulgació, la importància d’aquestes construccions i com encaixen dins d’aquest ric paisatge de la Serra de Bellmunt i Almenara, la necessitat de la implicació de l’administració per tal de poder conservar-les i algunes línies de treball. En aquest darrer dia la participació fou d’unes 60 persones.

Per nosaltres aquestes jornades han representat un esforç important que s’ha vist molt recompensat pels resultats i les sensacions que hem anat recollint en aquestes jornades. Ara tenim una bona base per seguir la nostra tasca, hem de fer un buidat, estudiar, poc a poc, tot el que s’ha dit i establir línies de treball i contactes per tal de continuar endavant.

Per acabar hem de dir que aquestes jornades han estat possible gràcies al recolzament, suport i participació de persones i entitats que com XCT ens han donat suport, a totes elles moltes gràcies i endavant amb la custòdia.


Ens veiem,

Grup de Recerca Aladrell

Trobada de voluntariat de Projecte Rius a Manlleu

Prop de 150 voluntaris van apropar-se el dissabte 4 d’octubre a Manlleu per gaudir de l’ambient festiu i familiar que, entre tots, vam construir al voltat de la Trobada de Voluntariat de l’Associació Hàbitats.

La benvinguda del President de la nostra entitat, així com els parlaments dels representats de l’Ajuntament de Manlleu i el Museu Industrial del Ter marcaren l’inici de la jornada, precedint el posterior esmorzar on cadascú, entre mos i mos, decidí a quin taller o activitat matinal apuntar-se.



Així, mentre alguns s’aproparen a la platja del Dolcet a conèixer de primera mà les actuacions de custòdia fluvial que s’hi duen a terme, altres van deixar-se guiar per l’esperit del Ter, un fantasma que explicava les vicissituds d’una treballadora de l’antiga fàbrica de fils can Sanglans (seu del Museu Industrial del Ter).





Mentre a la planta baixa l’esperit del Ter narrava les seves tasques i les del seu marit (en Sidro), voluntaris meravellats s’aglutinaven a la sala de lupes observant els macroinvertebrats com mai els havien vist i aprenent, de retruc, algunes cosetes sobre el seu paper dins el complex entramat de l’ecosistema fluvial.

A la Sala d’Actes també tingué lloc un passi d’audiovisuals vinculats al Projecte Boscos de Muntanya, on els seus integrats i simpatitzants recordaren els moments viscuts a les forestes de Montenartró i Roní.

La Trobada d'enguany s'emmarcava en la 3a setmana i+ de la Custòdia del Territori, organitzada per la Xarxa de Custòdia del Territori, en col·laboració amb diverses entitats. A més, també confluíem amb el dia mundial dels ocells i, per tal de juntar esforços, els companys del GNO van organitzar una sortida ornitològica on participaren uns 30 voluntaris del Projecte Rius i el Projecte Boscos.


A l’embarcador del Ter, mentrestant, en Joan Clota escalfava motors per l’actuació mediambiental on, grans i petits, vam gaudir de les divertides històries d’un personatge enamorat de la Terra que va transformar l’auditori en un riu mentre el dinar anava prenent forma i l’olor de la fideuà aglutinava la gent al voltant de les taules.

El dinar de germanor va es devenir el moment per relaxar-nos, comentar la jornada i compartir experiències pròpies o conegudes.

El lliurament de premis i la música balcànica precediren les encaixades de mà i els adéus que tancaren la Trobada, amb la promesa de tornar a trobar-nos més endavant, un altre any, al voltant d’un riu.

David Campos, responsable de grups de Projecte Rius.


pd > podeu trobar la crònica de la celebració del dia mundial dels ocells organitzada pel GNO a
http://www.ocells08.blogspot.com/

10.10.08

Sortida guiada al Parc Agrari de Sabadell

En el marc de la Tercera Setmana de la Custòdia del Territori, el passat dissabte l’Ajuntament de Sabadell va organitzar una excursió guiada pel Parc Agrari de Sabadell.

L’acte va transcórrer amb tota la normalitat i va comptar amb una assistència d’una vintena de persones. Els participants van tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà aquest espai i les actuacions que en ell es desenvolupen.

Seguint les indicacions i explicacions d’en Miquel Baldi i de la Núria Centelles el recorregut es va iniciar amb la visita del camp d’assaig de tomaqueres, en el que es varen poder veure les diferents varietats de tomàquets i on es va explicar el sistema de producció integrada.

També es va poder gaudir dels camps d’assaig de la mongeta de ganxet, tant valorada per la gent de la comarca i d’arreu de Catalunya.

A continuació, el grup es va desplaçar fins al bosc del parc agrícola i fins la plantada d’ametllers que es va fer en motiu de la commemoració dels 100 anys de la Unió Excursionista de Sabadell.

Finalment, tot passant pel Torrent de Vallcorba, es va accedir a la zona destinada al cultiu de la vinya, on hi podem trobar fins a 5 varietats diferents. Una curiositat va estar poder apreciar la utilitat de la bassa ubicada dins del Parc (la seva xarxa de distribució en aquests moments està en obres), construïda amb la finalitat última del manteniment de tot el seu territori, a més de donar cobertura a la prevenció d’incendis.

Gràcies a tots per participar-hi, i moltes felicitats a l'Ajuntament de Sabadell per donar un gran exemple de gestió concertada amb els principals actors del territori: els pagesos, cooperatives, artesans agroalimentaris i educadors ambientals.

Per molts acords de custòdia a tots!

Marta Capdevila, xct*

9.10.08

La Custòdia entra en Joc!


Durant la 3a Setmana de la Custòdia la Fundació Emys, amb el suport de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), ha realitzat les proves pilot del joc de la custòdia, titulat “La Custòdia entra en Joc!”.

Aquest joc té com a objectiu difondre la custòdia del territori com a una forma de protegir el patrimoni natural i cultural. És per això que les sessions pilots s'han realitzat en l'IES de Sils, institut situat en un municipi, especialment sensible amb la conservació del patrimoni natural i on hi ha un acord de custòdia per a la conservació dels Estanys de Sils.

Les proves s'han fet amb 75 nois i noies de 1r d'ESO, repartits en grups de 25 alumnes. Gràcies a les sessions s'han millorat el joc i s’ha adaptat a les necessitats dels alumnes d’aquestes edats. Les valoracions, tant de l'alumnat com dels professors, han estat molt positives.

Al llarg dels propers mesos la Fundació Emys i la XCT continuaran treballant en el joc per tal de presentar-ne la versió acabada al llarg de la primavera vinent.

Fundació Emys.

8.10.08

Portes obertes a la finca en custòdia del Bosc de Can Catà


Coincidint amb la celebració de la Tercera Setmana de la Custòdia, el Bosc Gran de Can Catà obria el passat diumenge les seves portes amb un guia d’excepció, Leopoldo Gil Nebot, propietari de la finca que, gràcies a un conveni amb l’Ajuntament de Cerdanyola i el Consorci del Parc de Collserola, permet dos diumenges al mes que els ciutadans gaudeixin d’aquesta joia natural.

Arbres centenaris i una fauna molt variada, entre la qual cal destacar la colònia més important d’Europa de mallerengues, conformen un bosc d’una gran riquesa paisatgística.

L’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, acompanyat del director del Consorci del Parc de Collserola, Marià Martí, el propietari del Bosc Gran de Can Catà, Leopoldo Gil, i la responsable jurídica de la Xarxa Custòdia del Territori, Marta Capdevila, feien una visita diumenge a aquest espai natural.

Morral valorava molt positivament, durant la passejada, aquesta oportunitat única de gaudir d’un bosc que, fins ara, era tancat. El conveni es va establir fa dos anys i, des d’aleshores, moltes són les persones que no s’han volgut perdre el primer i tercer diumenge de mes aquest espai d’una gran bellesa natural.

Patrimoni natural

El Bosc Gran és un terreny muntanyós, d’una superfície de 70 hectàrees, que fins el segle XIX es va dedicar majoritàriament al conreu de vinyes, un conreu que va desaparèixer amb la plaga de la fil·loxera. El bosc està declarat, actualment, Refugi de Caça per la Generalitat de Catalunya amb l’objecte de conservació de la fauna. El Museu de Zoologia de Barcelona té cura i control de les colònies d’esquirols i, a més, segons indica el seu propietari, actualment compta amb la colònia de mallerugues més gran de tota Europa.

Leopoldo Gil explica com el seu pare va invertir molts esforços per mantenir i conservar aquest espai en el qual s’havien celebrat molts casaments i dinars populars. Per a Gil Nebot és un orgull i una satisfacció poder tornar a obrir aquest bosc al gaudi de la ciutadania.

De la seva banda, el director-gerent del Consorci del Parc de Collserola, Marià Martí, destaca la bona disposició i col·laboració que sempre demostra la propietat del Bosc Gran de Can Catà. Segons Martí, el conveni establert per fer dues jornades de portes obertes al mes posa un llaç d’or a la bona relació existent entre el Consorci i Leopoldo Gil.

Integrants de la Xarxa de la Custòdia del Territori

L’acord ha estat possible gràcies a la integració de la propietat a la Xarxa de Custòdia del Territori; una organització que impulsa el desenvolupament i la pràctica de la custòdia del territori a Catalunya, treballant en la conservació dels valors naturals i culturals. Hi ha més de 140 membres, la majoria entitats i administracions, a més d'altres privats, entre ells el propietari del Bosc Gran de Can Catà.

Marta Capdevila, integrant de la xarxa, assegura que aquest conveni hauria de ser un exemple a seguir per altres propietaris i, fins i tot administracions, que gestionen espais d’una gran riquesa que hauríem de gaudir tots.

Durant la passejada del passat diumenge, també es van poder visitar les dues fonts que es troben al bosc, l’anomenada font vella i la més important, anomenada la font nova, creada per Leopoldo Gil i Llopart.

Font: Cerdanyola.info i Marta Capdevila, xct*

7.10.08

A peu per Menorca visita Sa Tafona Nova


Els atractius de l'itinerari i l'interès que desperta la producció d'oli de Menorca es van combinar a l'excursió que el GOB va organitzar ahir dedicada a la custòdia del territori. Les 230 persones assistents, de tota edat i condició, van desbordar totes les previsions.

Malgrat que el dia havia començat plujós a la part de llevant, el sol va brillar net durant tot el trajecte. Les marines d'aladern tan adaptades al vent del nord, van acompanyar els caminants pel Camí de Cavalls que bordeja la costa. Els garbons -l'única palmera pròpia de l'illa- guaiten ben sovint, acompanyats de les sivines de bella forma i amb les mates plenes de llentrisca que preparen el menjar pels ocells que van arribant en la migració de tardor.

La bellesa dels penya-segats va ser motiu de moltes fotografies mentre s'arribava a la cala de Fontanelles. Després, el camí d'arribada a La Vall, recentment expropiat pel Consell Insular, va rebre costa amunt les cames dels excursionistes. Els fruits ataronjats i vermells dels arbossers donaren color a la pujada.

Finalment s'assolia el destí de Sa Tafona Nova, on les oliveres omplen les tanques i es fa un oli d'oliva verge de gran qualitat. El propietari, Gabriel Barceló, va explicar les característiques d'aquesta explotació i va respondre a les preguntes dels assistents.

Una degustació de productes de finques que tenen acord de custòdia van servir d'aperitiu. Formatges des Tudons i d'Algendaret, figat de Turmadèn des Capità, pa integral de La Marcona i l'oli de Sa Tafona Nova, acompanyaven les fitxes d'informació de totes les finques que han signat un acord amb el GOB per dur endavant unes pràctiques agràries sostenibles.

Al final, una preciosa àguila calçada recuperada al Centre de fauna del GOB va tornar a la llibertat de mans de Gabriel Barceló, simbolitzant aquesta unió entre natura i agricultura.

Núria Llabrés. GOB Menorca

6.10.08

Visita a la finca custodiada del Racó del Pi

El passat dissabte (4 d’octubre), es va realitzar dins de la programació de la “Setmana de la Custòdia”, la visita a la finca custodiada del Racó del Pi.

Aquesta finca té un acord de custòdia del territori amb l’Ecomuseu Vernissa Viu. L’acord consisteix en la compensació econòmica de 12.000 euros a canvi de que l’associació Nerolí, que gestiona la finca, realitze en ella agricultura ecològica i organitze un itinerari a través de la història dels conreus del País Valencià. Aquest itinerari fa una passejada per diferents bancals en cultiu, on en el plaç de 1 any ja podran veure’s vinya, moreres, horta, aromàtiques, cereals, canya de sucre, garroferes, oliveres i ametllers...
La excursió organitzada per l’Ecomuseu Vernissa Viu i AVINENÇA, va comptar amb la presència de companys de la Xarxa de Custòdia del Territori, que van donar el seu recolzament a la iniciativa, i van fer de l’activitat un intercanvi de coneixements i un enfortiment de les relacions i de l’amistat que ja uneixen les dos associacions de custòdia del territori i en concret el nostre projecte i la XCT.

Primer vam passejar pels pobles de Lloc Nou de St Jeroni i d’Almiserà, visitant els seus tranquils carrers i places en un matí fresquet i de llum intensa. El grup va continuar resseguint la sèquia d’Almiserà fins a l’antic Molí on les vistes del riu i de la vall parlaven per si soles.

Posteriorment vam anar caminant fins la finca entre pinedes de pi blanc i tarongers fins arribar a la propietat gestionada per l’associació Nerolí. Allí ens van rebre amb un espectacular esmorzar plenament ecològic (pa, tomaqueta, umus, paté de bolets, formatge....) que vam gaudir en torn a un intens debat sobre l’ecomuseu i la seua funció a la vall de Vernissa. També la Núria, que venia representant a la XCT, ens va explicar algunes de les seues funcions i dels projectes que estan duent endavant, dels problemes que van sorgint i de com s’estan resolvent. Amb la panxa ben plena vam fer un volt per la finca acompanyats de Pere, Xavi, Carmela, Bengonya, Mar...que ens van mostrar tota la feina que han estat fent des de que es van ficar en aquest assumpte, això si amb l’ajuda del Voluntariat per la Custòdia que es va realitzar aquest estiu i que va coordinar el nostre company Josep Mª Peiró, que també va explicar juntament amb Rebeca, com van funcionar i que van fer durant els dies de treball comunitari.

Hi havia previst un taller, però l’intens debat i les explicacions es van menjar el temps reservat i van tornar passejant fins Lloc Nou on Núria ens va entregar a tots material divulgatiu de la XCT així com a l’Ecomuseu per ajudar en la tasca de fer difusió de la custòdia del territori. Hem d’agrair que la XCT ens enviara una de les seues representants de visita al nostre projecte, ens va alegrar molt compartir el matí amb ells!

Per finalitzar el matí el restaurant l’Ocell de Ròtova ens va complaure amb un àpat al seu estil que va acabar de lligar les discussions i debats en torn a la custòdia del territori com a eina necessària i urgent.

Un abraç a tots i fins la propera setmana de la custòdia!!!! Ens retrobarem abans a la VI reunió!

Endavant amb la custòdia del territori!

Equip coordinador de l’Ecomuseu Vernissa Viu

Descoberta del patrimoni cultural i natural amb una visita guiada per l'estany de Sils


Diumenge 5 d'octubre, dia mundial de les aus, l'ajuntament de Sils va organitzar una visita guiada als estanys de Sils realitzada per Temporània, associació d'educació ambiental de la Selva, i el Col·lectiu Bisaroca. Ambdues entitats van transmetre els valors naturals i culturals dels estanys: la seva història, les seves incidències, la seva evolució, els projectes realitzats per a la seva recuperació, les actuacions actuals i les possibles perspectives per al futur, tot oferint una visió genèrica i global del conjunt de paràmetres i factors que integren l'espai.

L'acte es va iniciar al Centre d'Informació de l'Estany des d'on es va conduir als participants a una volta de dues hores llargues a l'entorn de la sèquia, les finques en custòdia d'Acciónatura, els aguaits, la llacuna permanent fins el mirador i la finca en recent acord de custòdia per part de l'ajuntament. La sortida va aplegar fins a una cinquantena d'assistents durant la visita, que van mostrar molt interès i agraïment. El Col·lectiu Bisaroca, amb la seva llarga experiència sobre el coneixement ornitològic i faunístic, va poder informar i mostrar als assistents la riquesa d'aus que pot allotjar l'estany de Sils, per la seva importància com a zona humida de transició i refugi durant l'època migratòria.

Els participants van expressar el seu convenciment i interès en la recuperació total de la zona inundable i els seus hàbitats, i va recolzar les actuacions que estaven duent a terme les entitats de custòdia com Acciónatura i el propi ajuntament, incidint que l'augment d'acords i la gestió integral és l'objectiu desitjable. Aquesta actitud ens va demostrar la importància de l'educació ambiental i la seva funció de promoció dels valors naturals i sensibilització en medi ambient.

Després del recorregut, i sota un sol de justícia, a la zona del mirador ens esperava un bon aperitiu que va concloure la trobada i va satisfer a tots els participants, a qui cal agrair la seva assistència i interès, esperant que ben aviat ens puguem trobar de nou fent camí a la descoberta de l'estany de Sils!

Elisabeth del Valle, xct*

DIÀLEGS: La PAC i les perspectives de futur


El passat dimecres, 1 d'octubre, es va realitzar a la seu del GOB Menorca, al molí del Rei, una conferència sobre la Política Agrària Comunitària i les perspectives de futur. Aquest acte va comptar amb la col·laboració del Consell Insular de Menorca.

Georgina Álvarez Jiménez, actual cap del Servei d'Anàlisi Territorial del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, va realitzar la conferència davant un públic bastant nombrós (36 assistents) i molt entregat. Un gran nombre de pagesos i/o propietaris de llocs assistiren a l'acte , entre d'altres.

L'acte va ser presentat per la consellera d'Economia, Medi Ambient i Agricultura de Menorca, la sra. Antònia Allès i pel president insular del GOB Menorca, Josep M. Foguet.

La conferència va començar amb una introducció de la Política Agrària Comunitària (PAC), amb una cronologia dels diferents moments més significatius, pel que fa a la introducció dels aspectes ambientals dins aquesta política. Llavors l'explicació es va centrar més en el Programa de Desenvolupament Rural 2007-2013 de les Illes Balears, fent especial esment a les mesures agroambientals que apareixen.
Una vegada finalitzada la xerrada es va obrir el debat, que va demostrar que hi ha una gran inquietud envers la PAC i les normatives que se'n deriven.

Núria Llabrés, GOB Menorca.

Volta per la Mola de Genessies i Cova de la Llúdriga

Dins dels objectius del Centre d’Estudis de la Vall de Vandellòs hi ha el d’apropar i donar a conèixer els espais naturals propers tant a persones del municipi com d’altres indrets i d’aquesta manera revaloritzar-los. Així anualment organitzem diverses excursions populars per a tots els públics com la que hem realitzar aquest diumenge 5 d’octubre i que ha format part de la 3a setmana de la custòdia del territori. Una grup de 48 excursionistes vinguts de diferents llocs (Falset, Tivissa, Reus, Hospitalet de l’Infant, Vandellòs, etc.) ens hem trobat al Mas de Genessies per fer la volta a la Mola de Genessies i arribar fins a la cova de la Llúdriga. A l’inici hem realitzat una introducció sobre l’itinerari així com de les possibilitats de custodiar espais naturals com els que estàvem a punt de descobrir.
Des del Mas de Genessies hem agafat el PR-C 92 fins al Coll del Rourar, trobant-nos amb un desnivell important i un sender molt pedregós que dificultava la pujada. Tot i que no estava programat, al Coll del Rourar ens hem animat i hem decidit pujar fins a la Mola de Genessies i visitar-ne el poblat íber que es troba al seu capdamunt. El dia assolellat i amb un cel molt clar, gràcies a la insistència del vent durant els dos darrers dies, ens ha permès gaudir d’unes vistes espectaculars, als quatre costats teníem un panorama immillorable; des de la nítida i fina silueta del Delta de l’Ebre fins al golf de Sant Jordi i des del perfil rectilini del Montsant a la majestuositat dels Ports de Tortosa-Besseit presidits pel Caro. Hem decidit esmorzar en aquest punt i així poder assaborir aquesta escena durant més rato acompanyats a més de bon vi i companyia. Amb les panxes plenes i recuperats hem desfet el camí fins al Coll del Rourar. Aquí hem continuat pel PR-C 92 fins a arribar al Barranc de Jovara on ens hem desviat a la dreta fins al trencall que ens ha portat a la cova de la Llúdriga. L’accés a aquesta ens ha posat a prova ja que hem hagut de trepar per arribar-hi però un cop a dalt l’esforç ha tingut la seva recompensa. Tot seguit hem retornat al camí que havíem deixat i hem continuat pel barranc de l’Ullal de Jovara fins al Mas de Sanxo, el sol s’ha fet més insistent i les pujades semblaven més llargues. Aquí hem trobat la última pujada que ens ha portat a un coll des del qual hem pogut retrobar la Mola de Genessies, la referència que ens ha acompanyat durant tota la sortida, imponent i elegant en tot el seu perfil. L’excursió ha durat gairebé 5 hores i el desnivell ha estat important, amb trossos amb alguna complicació, no obstant el nivell era alt i tothom ha anat seguint el ritme imposat per la davantera de l’expedició.

Rut Domenech, Centre d'Estudis de la Vall.

Neteja d’escombraries de la llera del barranc de Riucós

La d'avui ha estat la segona matinal de neteja d'escombraries del barranc de Riucós que organitza l'associació naturalista Lo Trencalòs durant aquest any 2008. El tram on s'ha dut a terme aquesta activitat es troba a cavall dels municipis de Tremp i Talarn, a la comarca del Pallars Jussà.

La desena de voluntaris que ens hem aplegat al barranc hem omplert dos remolcs de tota mena de residus: runa (700 kg), ampolles de vidre, envasos de plàstic i llauna, sacs, petits electrodomèstics, ferralla i tota mena de petites andròmines que la gent ha anat abocant durant els darrers anys. Per bé que cada cop va a menys, al Pallars encara està massa viva la costum d'anar a llençar tot allò que no serveix als barrancs i afores dels pobles.

Aquesta neteja d'escombraries s'emmarca en un projecte de l'associació naturalista Lo Trencalòs de recuperació del tram baix del barranc de Riucós. Fins el moment s'ha iniciat la revegetació dels marges del barranc, s'ha senyalitzat un itinerari de natura circular des de Tremp, i s'han eliminat els principals abocaments de residus. Durant el 2009 es pretén continuar l'itinerari de natura fins un poble proper, revegetar més marges i evitar l'accés rodat per la llera.

S'ha aprofitat l'acte d'avui per donar a conèixer aquest projecte a un propietari d'una finca colindant al barranc, de gran interès pel seu estat d'abandó i les possibilitats de recuperació i d'integració dins de l'itinerari de natura. Després d'explicar-li què és la custòdia del territori i com podríem col·laborar en la gestió de la seva finca, hem acordat signar en breu un acord de custòdia per treballar plegats en la seva recuperació.

El balanç de la jornada ha estat molt positiu, el que ens engresca en continuar treballant per custodiar el territori !

Associació lo Trencalòs

Alliberament de fauna autòctona - Inauguració de l'exposició fotogràfica d'ocells de Sils


A les 16.00h, al mirador de l’Estany de Sils, es va fer l’alliberament de fauna autòctona procedent del centre de recuperació de fauna salvatge de Torreferrusa, amb la col·laboració dels Agents Rurals i el col·lectiu Bisaroca. En aquesta ocasió només ens va acompanyar una dotzena de persones, però això va facilitar l’apropament als animals i una major proximitat de les explicacions dels experts. En concret es va alliberar un exemplar de xoriguer, que s’havia recuperat d’un cop, que li impedia volar, i d’un bernat pescaire de grans dimensions que s’havia recollit quan encara era un poll i no sabia volar. Precisament el bernat pescaire, després de sobrevolar la zona durant una estona, va aterrar a la llacuna permanent, on es va quedar i esperem que trobi tot el què necessiti.

A continuació, es va procedir a inaugurar l’exposició fotogràfica d’aus que el col·lectiu Bisaroca ha organitzat gràcies a la col·laboració de molts dels seus membres i col·laboradors. L’exposició es podrà visitar fins al 2 de novembre al Centre d’Informació de l’Estany de Sils, de divendres a diumenge, de 10 a 14h.

Ajuntament de Sils

Anellament científic d'ocells a la Zona del Pi, Estanys de Sils


Eren les 8 del matí del dissabte dia 4 d'octubre a l’Estany de Sils, amb una temperatura de 4ºC i no ens podíem imaginar que tanta gent estigués disposada a acompanyar-nos durant l’anellament científic en aquestes condicions, però efectivament! Va ser una grata sorpresa comprovar com diferents grups de persones anaven passant pel punt de trobada on es realitzava l’anellament i escoltaven atentament les explicacions de l’expert del col·lectiu Bisaroca, en Joan Ventura. Aproximadament 50 persones van poder observar com funciona l’anellament, quina és la seva funció i conèixer més de prop les espècies que es van anellar. L’activitat va coincidir amb una jornada de voluntariat d’Acció Natura en què es feia un seguiment de rèptils i amfibis de l’estany. Així que durant el matí vam tenir l’ocasió de comprovar que efectivament tenim tortuga d’estany a Sils i ens van mostrar com atrapen els exemplars, com els identifiquen i quin seguiment estan realitzant.

Ajuntament de Sils

La 3a Setmana i+ de la Custòdia del Territori arriba al seu final

Ahir, i després d’un segon cap de setmana intens i ple d’activitats, la 3a Setmana i+ de la Custòdia va arribar al seu final amb molt bon gust de boca!

Els dos últims dies de la 3a Setmana han concentrat pràcticament la meitat del total d’actes. Amb quasi 30 activitats el dissabte i més de 15 durant el diumenge, tots aquells que s’han decidit a acompanyar-nos han pogut triar entre una gran diversitat de propostes: xerrades, tallers, visites guiades, excursions, debats, exposicions, ...

Diverses entitats han celebrat el dia mundial dels ocells, ha tingut lloc la trobada anual de Projecte Rius a Manlleu, els veïns d’Avinença, al País Valencià, han visitat 10 espais en custòdia de manera simultània durant el dissabte, el Grup de Recerca d’Aladrell va organitzar amb gran èxit de participació les jornades de divulgació del patrimoni natural, cultural i històric de la Serra de Bellmunt i Almenara. I molts més actes que durant els propers dies podreu consultar en aquest bloc!

Si bé, encara és aviat per donar resultats quantitatius de la participació ciutadana a la 3a Setmana i+, recordant que han estat més de 100 actes arreu del territori de parla catalana organitzats per més de 50 entitats és suficient per veure les dimensions que la setmana de la custòdia va prenent.

Apropar la ciutadania a la custòdia del territori com a filosofia de conservació ja consolidada a casa nostra és l’objectiu de la setmana de la custòdia, i entre totes i tots hem aconseguit assolir-lo de llarg!

I carai! Això vol dir que cada cop som més els que coneixem, creiem i practiquem la custòdia!!

I mostra d'això és que ahir, el mateix dia que finalitzava la 3a Setmana, s’iniciava a Barcelona el Congrés Mundial de Conservació de la Natura, organitzat per l’UICN , i la custòdia del territori hi és present amb diversos actes. A més, el dijous tindrà lloc un moment clau per la custòdia: el Conseller de Medi Ambient i la presidenta de la xct signaran el Conveni per a la creació de la comissió per el desenvolupament de la custòdia del territori a Catalunya. La custòdia camina, i ho fa amb pas ferm!

Però tornem a la Setmana. La 3a Setmana finalitza, i els acabaments sempre impliquen un sentiment estrany. Deixes enrere una il·lusió, una feina en equip, moments de nervis (no ens enganyarem!), moments de goix (que fan oblidar els de nervis!), i quan a més el resultat és tan lluït i d’èxit com en aquest cas, un sentiment de plenitud i d’agraïment cap a tothom que ho ha fet possible!!

I aquest bloc és una petita contribució a aquest sentiment d’agraïment. Poder compartir en un mateix espai les experiències viscudes durant aquests deu dies és la millor manera de potenciar aquest sentiment. No creieu?

I encara hi sou a temps! Esperem les vostres contribucions, cròniques o allò que tingueu ganes de dir i compartir amb tota la gent que tenim cura de la nostra terra i la seva biodiversitat.

Us hi esperem! I no deixeu de viure la terra!!

5.10.08

Descoberta de Martinet, un espai fluvial en procés d'adopció

Trobar un públic interessat en allò que fas és el que espera qualsevol associació que decideix fer un acte per mostrar i donar a conèixer el projecte que està duent a terme. I això és el que va succeir el passat diumenge 28, durant la visita de descoberta de la riera de Martinet, al municipi d'Aiguafreda, que va comptar amb la participació de més de 50 assistents ben predisposats a conèixer la riera i a saber el que l’associació Martinet, grup de defensa fluvial, amb el suport de l’Associació Hàbitats-Projecte Rius, està fent per mantenir els seus valors.

Davant l’èxit de participació es van fer dos grups per realitzar el recorregut de descoberta d’aquest espai fluvial que està en procés d’adopció i que aviat comptarà amb un acord de custòdia entre el propietari de la finca (Salgot) i l’associació amb l’objectiu de fer-hi actuacions de manteniment i millora, estudis de flora i fauna, i campanyes de difusió ciutadana per promoure la participació de la població en el projecte.

Els participants van poder gaudir de les explicacions de l’Andrea, l’Albert i en Salvador que com a bons coneixedors de Martinet ens van explicar la flora i la fauna, el modest patrimoni històric i cultural que hi alberga, i mil i una curiositats sobre la gran diversitat de vida que podem trobar en el riu, en el bosc de ribera que el protegeix i en els seus hàbitats adjacents.

Finalment uns quants participants (i sobretot els més petits!) es van animar a ajudar al grup de Martinet a fer la inspecció de tardor que de manera periòdica realitza per conèixer l’estat ecològic de la riera i els resultats van ser ben positius: la riera de Martinet es troba en un estat òptim!

Moltes gràcies a tots i totes per participar-hi!

Sandra Carrera, xct* i Martinet, Grup de defensa fluvial

3.10.08

La producció de qualitat diferenciada: un procés complexe una alternativa viable


El passat dissabte 27 de setembre es va dur a terme la primera edició de les jornades tècniques de la Fira de l’Hostal del Vilar, amb la intenció de crear un espai de reflexió sobre els problemes que afecten als pagesos/es del Lluçanès i fer-ho en el marc de la fira més emblemàtica del sector agrari del Lluçanès. La jornada va comptar amb una participació molt animada i es va debatre sobre les possibilitats i limitacions de la producció agroalimentària de qualitat i la seva comercialització diferenciada.

Actualment la producció ramadera del Lluçanès es troba en un període de reestructuració important. Per una banda, els alts preus de combustibles i cereals han reduït el marge de benefici de l'activitat. Això és cert sobretot en aquelles produccions altament dependents d'aquest recursos, com el porcí o engreix de vedells, i que el mercat no ha repercutit aquest augment en el preu de la carn. En el cas de boví de llet no és tant greu per l'augment experimentat pel preu de la llet, encara que arrosseguen dèficits estructurals que no han evitat la recessió del sector. La recessió de caps de oví està sent molt intensa fruit del baix preu de mercat, però sobretot, per la sequera que estem vivint des de fa uns tres anys que augmentat el cost de l'alimentació dels ramats i afectat a la seva productivitat. Igualment la sequera i la debilitats de preus ha afectat molt la rendibilitat dels ramats de vaques en extensiu.

A més la societat està exigint uns nivell de control i traçabilitat a totes les produccions que han fet augmentar molt els requisits de certificació de la seguretat alimentària. També hi ha tot el paquet de mesures mediambientals que són de compliment obligatori per a la recepció del 100 % dels ajuts de la PAC, la anomenada condicionalitat. Això suposa un important cost en dedicació i diners pel ramader que el mercat no li reconeix mitjançant una valorització del producte. Per tant, per tal de no fer minvar la rendibilitat de l'explotació, una possible estratègia pot ser aprofitar tot aquest esforç és fer un producte de qualitat i diferenciar-lo de cara a la seva comercialització.

El sector agroramader té una importància estratègica de cara a la gestió i articulació del territori essencial. A més, un bon ventall de productes de qualitat lligats al territori és un actiu important de cara a la dinamització socioeconòmica del territori i a la seva promoció turística.

Malgrat això, fer el pas de diferenciar la qualitat d'una producció no és senzill. Cal reorganitzar la producció i definir una estratègia de distribució i comercialització del producte. Sense un acompanyament tècnic de proximitat, molts pagesos, no es veuran amb cor o no reeixiran.

Des del el Consorci del Lluçanès s’engega un programa de recolzament tècnic que es proposa una atenció individualitzada, fent una assessorament a la carta per tal de augmentar les facilitats i garanties d’èxit d’aquells empresaris agraris que optin per diferenciar la seva producció de cara al mercat.

Bernat Vilarasau i Alsina, director tècnic del Consorci del Lluçanès

Xerrada sobre custòdia del territori i conservació de flora amenaçada al Jardí Botànic de València

Emili Laguna és molt que un expert reconegut en conservació de flora amenaçada. Amic, company i estret col·laborador d’Avinença des de la seua creació –des de molt abans, de fet--, Emili i les microreserves, que va posar en marxa i a les què ha dedicat una part important de la seua vida professional, han estat precursors i pioners, a casa nostra, del que ara anomenem custòdia del territori. A les terres valencianes, on va nàixer aquesta iniciativa i on va posar-se en marxa; però també a molts altres territoris d’Espanya i Europa on, des de fa temps, ha anat estenent-se i consolidant-se el seu ús. Amb Emili, persona activa i implicada com poques, hem compartit, des de fa ja molts anys, converses, projectes i inquietuds sobre molts temes; però, sovint, hi ha hagut un que ha destacat sobre els demés: la implicació de la societat (centres d’investigació, associacions, població en general) en la conservació de la flora: on estem, respecte a això, i on caldria que estiguerem. I què podríem fer.

És sobre això que, ahir, ens va parlar Emili. Al Jardí Botànic de València (entitat col·laboradora d’Avinença en aquest acte de la 3ª Setmana), presentat pel seu Director, Antoni Aguilella, i amb menys gent de la que ens haguera agradat. Però amb la seua lucidesa habitual, a partir d’una reflexió general sobre els diferents models d’intervenció pública en la conservació existents en altres països europeus i amb la també habitual profussió de dades i casos pràctics que caracteritzen les seues exposicions. Prenent la flora com a base, Emili Laguna va exposar diversos exemples d’intervenció directa o indirecta d’organismes no governamentals (d’àmbit i característiques també molt variades) en projectes de conservació –entesos en un sentit ampli—que s’han desenvolupat amb èxit en països com França, Xèquia o el Regne Unit, per esmentar-ne alguns; projectes que, a més, han comptat sovint amb la seua participació directa com a assessor o col·laborador.

Al remat, una idea que va quedar remarcada: la intervenció social, ciutadana, privada, en la conservació de la flora, té un paper rellevant en molts països europeus, en contrast amb el model més habitual a casa nostra, i representa una oportunitat per superar algunes de les mancances i limitacions d’aquest model. La custòdia del territori apareix com una metodologia especialment apropiada per avançar en aquesta intervenció, que pot prendre com a base iniciatives existents, com les pròpies microreserves, sobre les que promoure activament l’actuació d’altres entitats cíviques i privades. Exemples d’èxit, en altres països, poden servir també de punt de partida per a noves iniciatives adaptades al nostre context i característiques. I el treball conjunt, la suma d’esforços, com a una de les premisses necessàries per al futur. Un llarg camí, per tant, per seguir avançant en un procés (inevitable, imprescindible) que, en paraules d’Emili, acabe trencant la imatge de que “conservem per al poble... però sense el poble”.

Josep Nebot, President d’Avinença

Jornada de voluntariat agrari a Turmadèn d'es Capità


El passat diumenge, 28 de setembre, es va realitzar una nova jornada de voluntariat agrari, aquest cop a la finca Turmadèn d'es Capità. Aquesta activitat s'organitza dins el marc de l'Acord de Pràctiques Agràries Sostenibles que la finca té signat amb el GOB Menorca. Amb aquestes jornades pretenem ajudar, en la mesura que sigui possible, a aquestes finques que agafen un compromís amb el medi ambient.

Ens trobàrem a les 8'30h del matí una quinzena de voluntaris i partírem cap a la finca, situada al municipi d'Alaior. En arribar, vàrem fer una introducció de l'activitat emmarcada en la 3a Setmana de la Custòdia del Territori i es va explicar la tasca que havíem de realitzar durant el matí. Aquesta consistia en netejar els voltants d'un aljub, concretament tota la zona de penya que recull l'aigua de pluja, ara taponada per la vegetació. Aquest aljub actualment està en desús, però amb la neteja es destaparan les entrades d'aigua, i després el pagès s'ha compromès a recuperar-lo.

Turmadèn d'es Capità dur a terme una gestió de l'aigua molt acurada. La finca compte amb un aljub rehabilitat que recull l'aigua de pluja, amb la qual s'abasteixen les cases del lloc durant tot l'any. Aquest nou aljub que recuperarà la finca permetrà, ja que està enmig d'una paret seca, tenir abeuradors que donaran cobertura a dues zones diferenciades de la finca.

A mig matí, un bon berenar no va faltar, i ens va donar forces per acabar la jornada. Devers les 13'30h es va donar per finalitzada l'activitat, la zona que ens havíem proposat netejar estava destapada de vegetació i esperant les noves plogudes.

Una bona feina voluntaris i mil gràcies!

Núria Llabrés, GOB Menorca.

400 auvelles, 400 meravelles, a la Vall d'Àssua


El passat diumenge 28 de setembre ens vam reunir al poble de Llessui per donar a conèixer el què significa ser pastor a muntanya en l’actualitat. L’objectiu de la ruta era conèixer diferents explotacions ramaderes de la Vall d’Àssua tot parlant amb els caps de l’explotació que ens explicaven les problemàtiques principals que els preocupen: la falta de relleu generacional, el preu a la baixa de la carn de corder, l’envelliment de les persones que hi ha al darrera d’aquesta professió i la poca professionalització i cooperació que hi ha en aquest sentit.

Es va visitar Casa Roi de Llessui, Casa Madó d’Escàs i Casa Morera de Surp. Es van visitar 3 explotacions de Llessui, Escàs i Surp i es va acabar la ruta amb la visita a la Formatgeria “Casa Mateu” de Surp portada per Clara Ferrando i Dimas Corbera.

Vanesa Freixa, Rurbans

1.10.08

El GEPEC proposa acords pel territori als propietaris tarragonins

Un públic reduit però molt interessat (8 persones) ha assistit aquest dimarts al vespre a la presentació de la proposta de custòdia del territori que fa GEPEC-Ecologistes de Catalunya als propietaris de les comarques de Tarragona. Senzillesa, claredat i honestetat en les propostes són tres adjectius perfectes per la presentació d'en Ramon Ferré. El plantejament ha estat clar i directe, tot un exemple per a d'altres entitats de custòdia que portin a terme presentacions adreçades a propietaris.

El GEPEC, associació creada el 1985, inclou explícitament als seus estatuts la voluntat de facilitar la gestió de finques amb finalitats de conservació. Per això ofereix dos passos a propietars de finques amb valors naturals i paisatgístics a conservar. Els Acords pel Territori (AxT) són una declaració d'intencions conjunta dels propietaris i del GEPEC per començar a treballar en la custòdia d'un indret d'interès. Si s'aconsegueix finançament específic i capacitat professional per al programa en conjunt el GEPEC espera començar a crear Reserves Naturals Voluntàries (RNV), en les quals els propietaris rebran més suport i actuacions a les seves finques. Tant a les reserves com als AxT el GEPEC ofereix la possibilitat que hi hagi activitats de voluntariat a les finques, per restaurar, conservar o millorar el seu patrimoni. Durant aques semestre hi ha previstes 3 activitats de voluntariat a les finques de custòdia del GEPEC. Actualment hi ha 2 finques amb AxT i 5 més que hi podrien entrar en els propers mesos. Totes elles podran esdevenir RNV posteriorment.

Després de la presentació hi ha hagut vàries preguntes, i propietaris que s'han interessat. Una bona vetllada doncs per a seguir sembrant propostes de custòdia a les comarques de Tarragona.

Jordi Pietx, xct*