El divendres 6 d'octubre al recinte Flor de Maig de la Diputació de Barcelona i en ple Parc de Collserola s'ha celebrat el Sopar de la Custòdia, una celebració i un reconeixement al moviment de la custòdia del territori. Aquest acte ha aplegat una seixantena de persones enmig d'un ambient distès i festiu, necessari i gratificant després d'uns dies amb molta feina per a tots els qui hem col·laborat amb la 2a Setmana.
Abans del sopar, i amb una presentació força divertida a càrrec de l'actor Lluís "Petit", s'han lliurat els guardons de reconeixement de la custòdia, que són els següents:
El reconeixement a l’entitat de custòdia professionalitzada de la societat civil és per a Associació Hàbitats/Projecte Rius, per les adopcions de riu, com a mecanisme d'aplicació de la custòdia del territori al medi fluvial. Va recollir el premi Sílvia Gili, Coordinadora del Projecte Rius.
El reconeixement a l’entitat de custòdia de voluntariat de la societat civil és per a La Bassa Roja, per ser l'entitat de custòdia no professionalitzada amb major nombre d'acords com a estratègia per a la conservació d'un indret de la memòria local: els Sots de Vallfogona de Balaguer. Premi recollit per Marta Gimbert, Vicepresidenta de La Bassa Roja.
El reconeixement a l’entitat de custòdia de l’administració local és per al Consorci de l’Espai Rural de Gallecs, per haver impulsat les pràctiques agràries sostenibles i demés iniciatives a Gallecs, com a projecte integral de custòdia d'un espai rural periurbà. Recull el premi Josep Garzón, segon tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Mollet del Vallès.
El reconeixement a la institució privada o empresa compromesa amb la custòdia del territori és per a l’Obra Social de Caixa Catalunya, per la gran aposta a favor de la conservació i la custòdia del territori que significa la creació de la Fundació Territori i Paisatge. Recull el premi Miquel Perdiguer, Director General de l'Obra Social de Caixa Catalunya.
El reconeixement a la persona que ha contribuït en el desenvolupament de la custòdia del territori a Catalunya és per a dues persones i concretament són en Xavier Basora i en Xavier Sabaté, per la seva constant implicació en el desenvolupament de la Xarxa de Custòdia del Territori i la custòdia en general, des del 2001 en la II Reunió de la Xarxa, al Grup Impulsor, i avui com a membres i nodes d'expertesa. Recull el premi Xavier Sabaté.
El reconeixement a l’acord de custòdia més singular i/o innovador és per als arrendaments per a la conservació d’hàbitats d’ocells estèpics de Fundació Natura, per la utilització de formes típiques de contractes civils amb un objectiu de conservació clar i concret. Recull el premi Francesc Giró, Director de la Fundació Natura.
El reconeixement a la categoria de major receptivitat dels interlocutors socials del medi rural a la custòdia del territori és per a la senyora Maria Rovira, responsable de política territorial d’Unió de Pagesos, per ser la persona del sindicalisme agrari català amb una major receptivitat cap al projecte de la Xarxa de Custòdia del Territori, i qui recull el premi personalment.
El vuitè reconeixement és per a propietaris amb acords de custòdia, i en aquesta categoria s’atorga el premi als pagesos de Menorca, per la seva aposta per al manteniment de la activitat agrària vinculada al paisatge i el medi natural a través dels Acords de Pràctiques Agràries Sostenibles del GOB Menorca. Recull el premi Sergi Marí, President del GOB de Menorca, en representació dels pagesos de Menorca.
I, finalment, el reconeixement al membre número 100 de la Xarxa de Custòdia del Territori és per al Consorci de l’Estany d’Ivars-Vila-Sana, inscrit el dia 10 de març de 2006. En aquests moments la Xarxa ja ha arribat a les 116 organitzacions i persones membres. En absència de representació del Consorci recull el premi Jordi Pietx, Director de la xct.
Els guardons són obra de la fotògrafa Fina Lunes. Sorgeixen d’un intens treball de recerca entre poesia i imatge per captar l’essència de la custòdia. El vers escollit (“El nostre cel és la terra:/ en la terra tinc l’arrel”) és del poeta Joan Maragall i s’inclou dins la seva obra “El comte Arnau”. La fotografia (el tronc d’un arbre amb les arrels que s’aferren a la terra) il·lustra molt bé el detall i evoca a reflexionar sobre les nostres arrels i les arrels de la terra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada